Introducció al dibuix
Que vol dir saber dibuixar?
Saber dibuixar és saber representar gràficament el que veuen o el que s’imaginen, és a dir, saber fer un dibuix realista observant directament la realitat o imaginant-la. Per tant, per saber dibuixar s’ha de saber mirar i veure, ja que les referències per dibuixar se solen treure de la realitat.
Saber dibuixar també vol dir saber passar de les tres dimensions de l’espai a les dues del paper, interpretar les proporcions, resoldre el problema de la llum i l’ombra...
Cal esmentar que quan treballem algun aspecte de les arts plàstiques posem en funcionament l’hemisferi dret del nostre cervell, ja que desenvolupem la imaginació espacial, sintetitzem, augmentem el coneixement intuïtiu...
El dibuix a l’escola
Per als infants dibuixar és expressar-se, comunicar-se, explicar coses als altres a través d’un gargot o de qualsevol representació gràfica, tenir l’oportunitat de manifestar els sentiments i les emocions...
No és positiu mostrar estereotips perquè retalla la llibertat i l’espontaneïtat de l'infant, ja que aquests han de fer el que volen i s’han d’expressar lliurement. Per tant, quan ensenyem a un infant a dibuixar no l’hem d’ensenyar a dibuixar d’una manera rígida i acadèmica, sinó el que hem de fer és fer-los reflexionar sobre el que veuen i el que volen expressar, donar-los camins diferents perquè puguin triar. L’espontaneïtat de l’infant es perd tota sola, amb intervenció o sense de l’adult. No obstant això, amb l’aprenentatge es tenen més coneixements.
A continuació es troben exposats els diferents exercicis de desbloqueig que hem realitzat a l'aula. Cal dir que aquests estan ordenats per data de realització i van acompanyats de l'explicació de l'exercici així com alguns tenen un petit comentari personal.
Exercicis de desbloqueig
Exercicis de coordinar la velocitat de la mirada amb la velocitat de la mà
Aquest exercici consisteix en no mirar el que estem dibuixant sinó que hem de mirar l’objecte i repassar-lo amb la mirada i, al mateix temps i amb la mateixa velocitat, el que estem repassant amb la mirada és el que hem de dibuixar amb la mà.
Per tal de poder treballar-ho l'activitat està dividida en tres parts.
La primera part consisteix a dibuixar algun objecte de la vida quotidiana sense mirar el que dibuixem, mirant només l'objecte.
Cal dir que aquesta primera part m’ha semblat molt adequada per treballar el dibuix, és a dir, per iniciar-nos en la tècnica d’aprendre a dibuixar sense mirar el que dibuixem i mirant només l’objecte.
La segona part tracta sobre dibuixar la nostra mà i algun dit també sense mirar el que estem dibuixant.
Aquesta segona part, quan la Mar ens la va plantejar, vaig pensar que seria la part de l’activitat que no aconseguiria perquè mai he sabut dibuixar una mà, sempre m’han quedat molt malament, i pensava que aquest cop encara aconseguiria un pitjor resultat si l’havia de dibuixar només mirant la meva mà. Però, he de reconèixer que el resultat que vaig aconseguir és molt millor que els que havia dibuixat fins al moment. Com que vaig fer-ho seguint les pautes marcades per la Mar, és a dir, vaig aconseguir dibuixar coordinant la velocitat de la mirada amb la velocitat de la mà.
La tercera part s'ha de dibuixar tres objectes de la vida quotidiana també sense mirar el que estem dibuixant; però aquest cop els havíem de dibuixar en una prestatgeria. A més, un cop fet això, ens havíem d'agrupar en grups de 3 i decidir com decorar la nostra prestatgeria.
Aquesta tercera part la vaig trobar fàcil de fer, ja que era com la primera (la qual vam estar força temps practicant) però amb la dificultat de dibuixar els tres objectes recolzant la base en una línia horitzontal que representava una prestatgeria. Tanmateix, cal esmentar que no vam tenir tant de temps per dibuixar com en la primera part de l’activitat, aspecte que no afavoreix a l’assoliment de l’objectiu principal de la sessió; tot i que en el meu cas no em va perjudicar gaire.
Tercer cop
Segon cop
Primer cop
Prestatgeria de les meves companyes i meva
Marina Boada, Rocío Rubira i meva Laura Sobrino.
La meva part individual de la prestatgeria
Exercicis sobre espais buits
El procés a seguir per aquesta activitat és el següent. Primer s’ha d’observar l’objecte per tal de poder dibuixar el seu contorn sense afegir cap detall. Seguidament, hem de pintar amb un pinzell de punta fina i tinta aquells espais que no corresponen a l’objecte, és a dir, els espais negatius del voltant de l’objecte. D’aquesta manera obtenim el fons negre i l’objecte blanc (espais buits), mitjançant l’observació d’aquest dibuix podem saber quin objecte hem dibuixat.
Cal dir que aquesta activitat està dividida en tres parts.
La primera part consisteix a dibuixar un objecte de la vida quotidiana amb tinta negra diluïda amb aigua.
La segona part tracta sobre el mateix procés que l'anterior però aquest cop s'ha de dibuixar un objecte de la vida quotidiana amb tempera.
La tercera part consisteix a dibuixar els espais buits d'una planta, és a dir, aquest cop hem dibuixat els espais negatius, els espais on no hi havia les fulles de la planta. I després hem pintat amb tempera aquests espais negatius per tal de què les fulles de la planta quedin en blanc.
Cal dir que aquesta activitat m’ha semblat molt interessant i creativa, ja que m'he pogut adonar que dibuixant els fons d'un objecte, és a dir, aquell espai que no utilitzat és també una bona manera de veure la forma que tenen els objectes.
Natura morta
Aquesta activitat consisteix a col·locar un escenari d'una manera determinada, en aquest cas vam utilitzar: llibres, copes i ampolles de vidre, un tronc d'un arbre, una tetera de ceràmica, etc. A continuació, el que s'ha de fer és observar aquest escenari i triar la part que més ens cridi l'atenció per tal de traspassar allò que veiem al dibuix en escala real. Per tal de poder realitzar el dibuix en escala real, hem fet ús dels eixos de simetria.
Comentari personal: En la realització d'aquest exercici, m'agradaria esmentar que al principi m'he posat una mica neguitosa perquè no sé dibuixar objectes de la vida quotidiana a escala real, però m'he adonat que gràcies als eixos de simetria és més fàcil del que jo em pensava. La tercera part, la de posar ombres, en el meu cas ha estat molt fàcil, ja que els objectes que jo he dibuixat rebien tota la llum directa i per tant d'ombres hi havia poques.
Començant el dibuix amb els eixos de simetria
Dibuix acabat amb les ombres fetes
Dibuix acabat (sense els eixos de simetria)
Dibuix acabat (amb els eixos de simetria)
